Nikolái Aleksándrovich Románov, conegut com a Nicolau II de Rússia, va ser un emperador que va neixer el 18 de maig de 1868 a Sant Petersburg, fill d'Alexandre III i va morir el 17 de juliol de 1918 a Ekaterimburg als 50 anys.
Durant la seva infancia, va ser educat sota els canons de la cort russa.Després de la mort del seu pare al 1894, cuan tenia 26 anys, va ser sucesor del poder i últim zar avans de la Revolució del 1917.
Una vegada va ocupar el poder, ell mteix va asegurar que no tenia formació política i ignorava com afrontar el maneig del govern, tantmateix, Nicolau era tímidi temia compartir les seves idees, malgrat això no treia que era inteligent i meticulos.
Aquest personatge va ser influenciat numeroses vegades tant com com per la seva dona, l'emperatriu Alexandra; com per el seu cosí Guillem II, malgrat aquest últim és va aprofitar de l'immadur governant per poder sortir guanyant.N'es un exemple la ocasió on per influencia de Guillem, Nicolau va entrar en guerra amb Japó.
El régim zarista, degut als diferents moviments revolucionaris, va ser molt cuestionat, cosa que generaba inestabilitat. Al 1914, Niclau es va haver d'enfrentar a l'assesinat de làrxiduc Francesc Ferran , a mans dels , serbis, fet que va suposar l'inici de la 1r Guerra Mundial.
El dia de la seva mort va ser molt trist degut a que, just amb la seva família, van ser afusellats pels Soviets ja que 8 mesos abans, després de la Revolució bolchevique, els Soviets van arribar al poder.
Vladímir llich Ulinánov, més conegut com Lenin, va neixer a Uliánovsk, Russia, el 22 d'abril de 1870, i va morir a Gorki Léninskiye, Russia, el 21 de gener de 1924.
Va ser un activista revolucionari i pensador rus. Líder del sector bolxevic del Partit obrer Socialdemòcrata rus (POSDR), va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica.
Vladímir es va distingir en l'estudi del llatí i el grec antic. Va passar per dues tragèdies en la seva joventut: el 1886, son pare va morir d'una hemorràgia cerebral. L'any següent, el maig de 1887, el seu germà gran, Alexdrav Uniàdov, va ser detingut i afusellat.Aleksandr Kérenski va escriure que «l'execució d'un germà com Aleksandr Uliànov hagués tingut necessàriament un efecte demolidor i destructiu sobre qualsevol ment normal». Tanmateix, segons l'historiador Robert K. Massie, l'efecte que va tenir la mort del seu germà és un tema discutible.
El mateix any de l'execució del seu germà Aleksandr, Lenin acaba els estudis en el liceu de Simbirsk (amb medalla d'or). Al juny, ingressa a la Facultat de Dret de la Universitat de Kasan, on es trasllada amb tota la família.
A Kazan, Lenin entra en contacte amb cercles revolucionaris i és detingut el desembre del mateix any. L'endemà, dirigeix la carta següent al rector de la universitat:
(
Atès que no és possible
continuar els meus estudis a la universitat en les actuals condicions de
la vida universitària, tinc l'honor de suplicar humilment a Sa
Excel·lència que disposi la meva exclusió com a estudiant de la
Universitat Imperial de Kazan.)
El juny de 1890, i després de diverses sol·licituds rebutjades, se l'autoritza a examinar-se com a extern en les assignatures de Dret per la Universitat de Sant Petersburg. El gener de 1892 aconsegueix el diploma universitari, i exerceix com a passant d'advocat a Samara.
Al juliol d'aquest any, i després de repetides sol·licituds al Tribunal
Comarcal de Samara i al Departament de Policia obté la certificació que
li dona dret a exercir l'advocacia el que resta de l'any, que és
renovada l'any següent. Durant aquest temps escriurà alguns textos
contra els populistes (naródniki), que llegirà en cercles marxistes.
L'any 1893 es trasllada a Sant Petersburg, s'atura en el camí a Nijni Nóvgorod i a Moscou, on es posa en contacte amb diversos grups marxistes. A Sant Petersburg exerceix com a passant. Aquell any escriu Sobre l'anomenada qüestió dels mercats, que llegeix en els cercles marxistes.
El 1894 es
trasllada a Moscou, on continuarà la seva relació amb els cercles
marxistes i obrers, i seguirà treballant en el pla teòric en contra de
les idees dels populistes
Amb l'inici de la Primera Guerra mundial la seva figura política s'expandeix, en propugnar l'oposició de la socialdemocràcia alemanya a la guerra, i el converteix en una figura clau a Rússia, quan l'evolució de la contesa es mostra obertament desfavorable per al seu país. Després de la inesperada Revolució de febrer, que culmina en l'abdicació del tsar, comença a forjar un procés revolucionari que es resoldria en el mes de novembre (octubre segons el vell calendari).
La Revolució de febrer sorprèn Lenin exiliat a Suïssa. Amb l'escassa font d'informació de què disposen els emigrats russos, fonamentalment la premsa legal, Lenin es llança a aventurar una explicació dels seus fonaments i causes.
En aquestes condicions, la minoria bolxevic ha d'advocar perquè el Soviet avenci definitivament cap a l'apropiació del poder de l'estat.
Lev Davídovitx Bronstein, més conegut com a Lev Trotski, va neixer el 26 d'octubre de 1879 a Bereslavka, i va morir a Coyoacán(Mèxic), el 21 d'agost de 1940.
Va ser un revolucionari marxista soviètic i una de les figures més destacades de la Revolució russa.
Lev Trotski va ser el cinquè fill d'una parella de petits terratinents jueus de classe mitjana. Va estudiar matemàtiques per un breu període a Mikolàiv. Va ser en aquest període en què comença el seu verdader activisme.
Va néixer en una família de petits terratinents jueus i va estudiar Dret a la Universitat d'Odessa. Des de ben jove, va participar en l'oposició clandestina contra el règim tsarista; s'adherí als ideals socialdemòcrates l'any 1896 i organitzà una Lliga Obrera del Sud de Rússia (1897).
Va ser a Mikolàiv on va organitzar la Lliga Obrera del Sud de Rússia, les activitats de la qual contra el règim autocràtic tsarista farien que fóra detingut, empresonat i posteriorment desterrat a Sibèria.
Finalment, aconseguix evadir-se del seu empresonament i aconseguix arribar a Londres on coneix Lenin, Julius Martov i Gueorgui Plekhànov, principals dirigents del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).
És llavors quan començarà a utilitzar el pseudònim de Trotski.
En el segon congrés del POSDR, realitzat a Londres el 1903, Trotski va coincidir en la primera part amb Lenin, però en les qüestions centrals que van delimitar els camps entre els marxistes revolucionaris encapçalats per Lenin i els reformistes, el programa i els estatuts, Trotski es va alinear amb els menxevics, qualificant Lenin com el "cap de l'ala reaccionària del Partit" i desorganitzador del POSDR. Tanmateix, no va establir vincles forts amb la facció menxevic.
Després de la Revolució,encara que Lenin va ocupar la cúspide del poder, Trotski va exercir un paper important en el govern soviètic fins a la mort d'aquell ,com a primer comissari d'Afers Estrangers de la Rússia bolxevic (1917-1918).
Després va ser comissari de Guerra (1918-1925), càrrec des del qual va organitzar l'Exèrcit Roig en condicions molt difícils i va derrotar en una llarga guerra civil els exèrcits blancs (contrarevolucionaris) i els seus aliats occidentals (1918-1920).
Lev Trotski arriba a Mèxic, després d'una sèrie de gestions realitzades principalment pel pintor mexicà Diego Rivera davant del president Lázaro Cárdenas, qui, el 1938, li concedix l'asil polític.
A la seva arribada, va sertransportat cap a la ciutat de Mèxic a bord del tren presidencial i va estar vivint a la "Casa blava", casa de Diego Rivera i Frida Kahlo.
En 1939 es va canviar de residència al carrer Viena, on va patir 2 atemptats.El primer al al maig del 1940 i el segon al el 20 d'agost del 1940.
En aquest segon, mentre ell llegia un llibre al seu escriptori, va rebre un tir al cap, per l'home que li va donar aquell llibre. Trotski va morir l'endemà en un hospital de la Cruz Verde.
Va néixer en una família de petits terratinents jueus i va estudiar Dret a la Universitat d'Odessa. Des de ben jove, va participar en l'oposició clandestina contra el règim tsarista; s'adherí als ideals socialdemòcrates l'any 1896 i organitzà una Lliga Obrera del Sud de Rússia (1897).
Va ser a Mikolàiv on va organitzar la Lliga Obrera del Sud de Rússia, les activitats de la qual contra el règim autocràtic tsarista farien que fóra detingut, empresonat i posteriorment desterrat a Sibèria.
Finalment, aconseguix evadir-se del seu empresonament i aconseguix arribar a Londres on coneix Lenin, Julius Martov i Gueorgui Plekhànov, principals dirigents del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR).
És llavors quan començarà a utilitzar el pseudònim de Trotski.
En el segon congrés del POSDR, realitzat a Londres el 1903, Trotski va coincidir en la primera part amb Lenin, però en les qüestions centrals que van delimitar els camps entre els marxistes revolucionaris encapçalats per Lenin i els reformistes, el programa i els estatuts, Trotski es va alinear amb els menxevics, qualificant Lenin com el "cap de l'ala reaccionària del Partit" i desorganitzador del POSDR. Tanmateix, no va establir vincles forts amb la facció menxevic.
Després de la Revolució,encara que Lenin va ocupar la cúspide del poder, Trotski va exercir un paper important en el govern soviètic fins a la mort d'aquell ,com a primer comissari d'Afers Estrangers de la Rússia bolxevic (1917-1918).
Després va ser comissari de Guerra (1918-1925), càrrec des del qual va organitzar l'Exèrcit Roig en condicions molt difícils i va derrotar en una llarga guerra civil els exèrcits blancs (contrarevolucionaris) i els seus aliats occidentals (1918-1920).
Lev Trotski arriba a Mèxic, després d'una sèrie de gestions realitzades principalment pel pintor mexicà Diego Rivera davant del president Lázaro Cárdenas, qui, el 1938, li concedix l'asil polític.
A la seva arribada, va sertransportat cap a la ciutat de Mèxic a bord del tren presidencial i va estar vivint a la "Casa blava", casa de Diego Rivera i Frida Kahlo.
En 1939 es va canviar de residència al carrer Viena, on va patir 2 atemptats.El primer al al maig del 1940 i el segon al el 20 d'agost del 1940.
En aquest segon, mentre ell llegia un llibre al seu escriptori, va rebre un tir al cap, per l'home que li va donar aquell llibre. Trotski va morir l'endemà en un hospital de la Cruz Verde.
Va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953. Després de la mort de Lenin el 1924, va ser el màxim dirigent de l'URSS.
Stalin va implementar una economia de comandament, substituint la Nova Política Econòmica de la dècada del 1920. L'agitació del sector agrícola va disrompre la producció d'aliments, resultant en fams esteses com per exemple la catastròfica fam soviètica de 1932-1933, coneguda com la Holodomor.
De 1937 a 1938 Stalin va posar en marxa la Gran Purga, una campanya per purgar el Partit Comunista de membres acusats de sabotatge, terrorisme o traïció.Els objectius sovint eren executats, empresonats en camps de treball gulag o exiliats. Durant els anys següents, milions de membres de minories ètniques van ser deportats.
El 1939, després d'intents fracassats per establir un sistema col·lectiu de seguretat a Europa, la Unió Soviètica, liderada per Stalin, va signar un pacte de no-agressió amb l'Alemanya nazi, seguit per la invasió soviètica de Polònia, Finlàndia, els estats bàltics, Bessaràbia i el nord de Bucovina.
Stalin va esforçar-se per millorar la seva imatge pública, i es va desenvolupar un culte a la personalitat al voltant de la seva figura. Tanmateix, després de la seva mort, el seu successor Nikita Khrusxov va denunciar el seu llegat, iniciant el període conegut com a desestalinització.
